Salta al contingut principal

 El "Llac dels Druides" i el "Llac del Diable" són molt a prop, la qual cosa atorga versemblança a un dels preceptes de la filosofia càtara, el dualisme. Segons aquest principi, el món carnal havia estat creat per Satanàs i el món espiritual per Déu. Dos mons en constant conflicte i l'avanç d'una de les parts implicava el retrocés de l'altra i viceversa. Per aquest motiu, les malalties eren rebudes com l'assoliment d'un millor estat espiritual. Mitjançant un portal interdimensional, Ramon VIIè, Federica, Trencavell, Esclarmonda i Andríeu arriben al llac dels druides i es preparen per a la batalla definitiva.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El company Màrius  Almela, professor de filosofia, té el perfil d'un cavaller que ha bregat en moltes batalles i que ja la victòria o la desfeta li és una mica indiferent. Allò més important per a ell és trobar l'equilibri  i la pau en les activitats quotidianes, sense fer-se plans de futur. El Comte Ramon VIIè de Toulouse, al voltant de 1244, estava justament en aquest punt. Amb la diferència que ell no podia acarar el present sense deixar de lamentar-se per les errades comeses en el passat. Els remordiments li impedien de totes totes torbar aqueixa pau tan anhelada.
El ritual de la transfiguració i les dames del greal. Al llarg de la novel·la hi ha molts punts on la doctrina càtara i els tòpics de la llegenda artúrica s'acoblen a la perfecció. Les dames del greal, les quals presenten els tres elements abans del ritual són un clara referència artúrica. En canvi, el ritual de la transfiguració connecta amb la creença de la religió càtara en la reencarnació. Aquest punt és de cabdal importància per a entendre la connexió entre les dues parts de la novel·la.
Ramon de Perella era el senyor de la ciutadella de Montsegur. Un senyor sense poder efectiu, acorralat pel setge de la croada i per la seua implicació a favors de la doctrina càtara. Un altre amic, l'escriptor Tomàs Moreno va deixar-me aprofundir la seua ànima per tal de donar vida al senyor de Montsegur.