Salta al contingut principal
L'amica, companya i col·lega, Maite Tarrasa, ens dóna el perfil d'Esclarmonda de Perella. Esclarmonda era la filla de Ramon de Perella i Na Corba de Lantar, patia una paralisi greu de les cames que l'obligava a desplaçar-se a tot arreu a lloms d'un patge. Era considerada una autoritat entre els perfectes càtars i és l'encarregada de revelar a Ramon VIIè, Trencavell i Joana la veritat del seu viatge.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El company Màrius  Almela, professor de filosofia, té el perfil d'un cavaller que ha bregat en moltes batalles i que ja la victòria o la desfeta li és una mica indiferent. Allò més important per a ell és trobar l'equilibri  i la pau en les activitats quotidianes, sense fer-se plans de futur. El Comte Ramon VIIè de Toulouse, al voltant de 1244, estava justament en aquest punt. Amb la diferència que ell no podia acarar el present sense deixar de lamentar-se per les errades comeses en el passat. Els remordiments li impedien de totes totes torbar aqueixa pau tan anhelada.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
El ritual de la transfiguració i les dames del greal. Al llarg de la novel·la hi ha molts punts on la doctrina càtara i els tòpics de la llegenda artúrica s'acoblen a la perfecció. Les dames del greal, les quals presenten els tres elements abans del ritual són un clara referència artúrica. En canvi, el ritual de la transfiguració connecta amb la creença de la religió càtara en la reencarnació. Aquest punt és de cabdal importància per a entendre la connexió entre les dues parts de la novel·la.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Ramon de Perella era el senyor de la ciutadella de Montsegur. Un senyor sense poder efectiu, acorralat pel setge de la croada i per la seua implicació a favors de la doctrina càtara. Un altre amic, l'escriptor Tomàs Moreno va deixar-me aprofundir la seua ànima per tal de donar vida al senyor de Montsegur.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació