Ha estat un plaer aprofundir una mica en els aspectes més delicats de la novel·la. L'objectiu del blog és ajudar a aclarir idees i a facilitar la visualització dels paisatges i també dels personatges. Hauria estat un excés donar la informació fil per randa de tots els capítols, perquè això restaria interès al llibre i, per tant, perdria qualsevol possible vessant pedagògica. Tot i això, no he pogut resistir a concloure aquesta dissecció amb aquesta senyera i "fins ací".
El company Màrius Almela, professor de filosofia, té el perfil d'un cavaller que ha bregat en moltes batalles i que ja la victòria o la desfeta li és una mica indiferent. Allò més important per a ell és trobar l'equilibri i la pau en les activitats quotidianes, sense fer-se plans de futur. El Comte Ramon VIIè de Toulouse, al voltant de 1244, estava justament en aquest punt. Amb la diferència que ell no podia acarar el present sense deixar de lamentar-se per les errades comeses en el passat. Els remordiments li impedien de totes totes torbar aqueixa pau tan anhelada.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada