En arribar al poble, els soldats comproven que no hi ha ningú i que els soldats "germànics" que duen davant han fet presoners. Decideixen seguir un rastre que sembla d'una mena de "sang verda" i s'endinsen en el camí de bosc que puja envers Montsegur. Al poc d'entrar-hi, descobriran que no solament hauran d'acarar l'enemic, sinó també les seues pors més íntimes.
El company Màrius Almela, professor de filosofia, té el perfil d'un cavaller que ha bregat en moltes batalles i que ja la victòria o la desfeta li és una mica indiferent. Allò més important per a ell és trobar l'equilibri i la pau en les activitats quotidianes, sense fer-se plans de futur. El Comte Ramon VIIè de Toulouse, al voltant de 1244, estava justament en aquest punt. Amb la diferència que ell no podia acarar el present sense deixar de lamentar-se per les errades comeses en el passat. Els remordiments li impedien de totes totes torbar aqueixa pau tan anhelada.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada