LA PROFECIA DEL LLORER

Pere Roger de Mirapeis era gendre de Ramon de Perella. Tots dos compartien el destí amb la comunitat càtara de Montsegur, encara que no les formes ni, en molts casos, les raons. Pere Roger de Mirapeis era un cavaller impulsiu i un tant agosarat; unes qualitats que el feren estar especialment susceptible durant els darrers dies de Montsegur. L'amic i col·lega, Teseu Celdran, va donar-me els paràmetres d'aquest personatge tan important en el desenvolupament de la trama.

Ramon de Perella era el senyor de la ciutadella de Montsegur. Un senyor sense poder efectiu, acorralat pel setge de la croada i per la seua implicació a favors de la doctrina càtara. Un altre amic, l'escriptor Tomàs Moreno va deixar-me aprofundir la seua ànima per tal de donar vida al senyor de Montsegur.

Fins la invenció de la impremta, tots els documents s'escrivien a mà, bé en paper o bé en pergamí. El lloc on es treballaven els manuscrits es deia Scriptorium i, generalment, els copistes solien ser monjos. A la novel·la, els manuscrits pertanyen a l'Ordine di Montesa i estan classificats segons un segell distintiu en tres aplecs diversos. La prova definitiva d'un missatge encriptat.

Federica és un dels personatges principals de la novel·la. Aquest personatge va sorgir durant la meua estada a Venècia i cal dir que és molt fidel a l'amiga que me'l va inspirar, Federica Scarpa. Com ella, la Federica de la novel·la trasmet la força i la perseverança d'una jove envoltada d'aigua, ponts i muntanyes de burocràcia que vol obrir-se pas en un món eminentment masclista. 

Un altre exemple de projecció carnal dels personatges és el del meu amic Paolino Nappi, llicenciat en Llengua i Literatura Italiana. A la novel·la és Bellosguardo, un investigador que no acaba de tenir sort en l'amor i que tracta de dissimular aquesta mancança amb grans dosis de treball.

El professore Milone va treballar a la Universitat de Venècia com a professor de Filologia Romanza, és a dir, especialitzat en la llengua i la literatura occitana (la llengua dels trobadors). Durant l'any Erasmus que vaig fer a Venècia, assistí a les seues classes, vam fer molta amistat i m'inspirà un personatge d'una importància cabdal en la trama de la novel·la.

La Biblioteca Marciana és una de les biblioteques més importants d'Itàlia. És a Venècia, a la famosa plaça de Sant Marc. Al primer pis, és on treballa el professor Bellosguardo i a la planta baixa, concretament al fons documental de manuscrits escrits en francès, és on Federica fa la descoberta que engega l'aventura.

https://youtu.be/lHWmmBKZiY0 Aquest vídeo és una reconstrucció virtual de com era la ciutadella de Montsegur abans de març de 1244. Un documental fantàstic que ens brinda l'oportunitat d'entendre una mica més com era la vida de la comunitat càtara durant el temps de la croada.

Hi ha personatges que tenen una projecció humana, és a dir, tinc amics que m'han inspirat algun personatge. És el cas del professor d'Història Alexandre Crespo, mitjançant el qual vaig poder imaginar quina seria la reacció del senescal de Carcassona, Hugues des Arcis, en rebre una carta del rei de França, Lluís IXè, exigint-li una matança digna de passar a la història.

El suport logístic de l'exèrcit croat estava organitzat des de diverses tendes de campanya com aquesta. Per tal d'estalviar pes en el trajecte, estaven equipades amb coixins i estores a l'ús oriental i, ocasionalment, algun armari. No tots els soldats podien pernoctar-hi. 

Sota la sòlida aparença de Montsegur, els viaranys subterranis guardaven un secret molt preuat. Aquest camins van fer possible la resistència al setge dels croats durant 9 mesos.

Amb aquesta foto, podeu fer-vos una idea de com va anar el setge a Montsegur. Durant bona part del setge, tots els atacs es feien des d'una catapulta gran ubicada en un turó anomenat Roc de la Tour . Com us podeu imaginar, la força de la gravetat feia que les pedres no aconseguiren impactar sobre la ciutadella. Aquesta situació va romandre fins que a començament de febrer del 1244, uns mercenaris bascos aconseguiren instal·lar unes catapultes més petites molt més amunt del crestall de la muntanya. Una gesta que tindria resultats definitius. La ciutadella de Montsegur va capitular el 16 de març, només un mes i escaig després.

El dolent més dolent és aquell que podria passar per sant. L'últim responsable de la segona part de la croada contra els càtars fou Lluís IXè de França i temps després fou nomenat sant de l'església catòlica. Al llibre, un dimoni ha pres el control del seu cos; la qual cosa justificaria moltes decisions que prengué abans que el feren sant.

Perspectiva de Montsegur. El setge a la ciutadella va fer-se des del vessant més inaccessible. El setge va durar nou mesos i fou el més difícil de la croada contra els albigesos.