LA PROFECIA DEL LLORER

L'hospital "La Dama Blanca" és en realitat una casa rural molt completa  als peus del castell de Rocafixada amb uns preus per sota de la qualitat oferida . Cal destacar-ne l'atenció i el tracte, però també els plats que prepara el xef, Francís. Si teniu interès, cliqueu en el següent enllaç.  www.gite-etape-roquefixade.com

 El "Llac dels Druides" i el "Llac del Diable" són molt a prop, la qual cosa atorga versemblança a un dels preceptes de la filosofia càtara, el dualisme. Segons aquest principi, el món carnal havia estat creat per Satanàs i el món espiritual per Déu. Dos mons en constant conflicte i l'avanç d'una de les parts implicava el retrocés de l'altra i viceversa. Per aquest motiu, les malalties eren rebudes com l'assoliment d'un millor estat espiritual. Mitjançant un portal interdimensional, Ramon VIIè, Federica, Trencavell, Esclarmonda i Andríeu arriben al llac dels druides i es preparen per a la batalla definitiva.

L'amic i company d'aventures, Toni Mercader, té el perfil d'un home servicial, leial i compromès amb els amics per al qual l'amistat té un valor especial que sura per damunt de tots els altres davant de qualsevol circumstància. Aquest també és el perfil d'Andríeu, el patge d'Esclarmonda, el qual no dubtà a seguir-la en l'últim viatge, sabedor del perill que els tenallava.  

El ritual de la transfiguració i les dames del greal. Al llarg de la novel·la hi ha molts punts on la doctrina càtara i els tòpics de la llegenda artúrica s'acoblen a la perfecció. Les dames del greal, les quals presenten els tres elements abans del ritual són un clara referència artúrica. En canvi, el ritual de la transfiguració connecta amb la creença de la religió càtara en la reencarnació. Aquest punt és de cabdal importància per a entendre la connexió entre les dues parts de la novel·la.

Samael, com a bon dimoni, es feia servir d'un exèrcit d'éssers demoníacs. La realitat no dista massa d'aquesta idea, perquè l'exèrcit de la santa creu, duia davant per davant un exèrcit de lladres i assassins que obria camí i feia les coses, en principi prohibides per a un cavaller que lluitara sota la creu de l'església catòlica. La qüestió és que aquests éssers demoníacs s'organitzen en grups per a lluitar, tenen tres fileres de dents molt poderoses i una boca enorme, encara que els costa moure's amb agilitat i els músculs són tous i de bon tallar.

Lluís IXè, després fet sant per l'església catòlica, a la novel·la no té aquesta consideració, sinó justament la contrària. Lluís IXè de França fou el responsable directe de la segona part de la croada contra els càtars i ell, i no cap altre, és qui hi va ésser rere l'extermini de catarisme i l'annexió vergonyosa d'Occitània a França. Per aquest motiu, Lluís IXè en realitat pren aquestes decisions perquè el seu cos ha estat posseït per un àngel caigut, un dimoni que confon els homes perquè pot adoptar qualsevol forma humana i fer-la seua, però que no deixa de ser un dimoni amb aspecte reptilià, pell albina i mirada de foc, quan es mostra tal com és.